Fa molt de temps, la vall de Cervera era coberta per boscos i poblada sobretot per animals salvatges. Àntics escrits de geògrafs grecs com Estrabó o d'autors llatins com Plini el Jove, en llur descripció del Món Àntic, citen sovint un lloc poblat de cérvols "Locus cervaria", al fons de les Gàl.lies.

 

Al tercer segle abans de Crist, els Grecs implanten una colònia a EMPURIES, cinquanta quilòmetres cap al sud.

Els Romans succeiran als Grecs i mantindran aquesta ciutat del mar en activitat durant més de 600 anys.

És normal doncs, que la vall dels cérvols sigui freqüentada, puix que es situa sobre la via que va d'EMPURIES fins a PORTUS VENERIS (Portvendres) i ILLIBERIS (Elna).

 

Del passat subsisteixen molts megàlits (veg. PATRIMONI) en aquesta part de les Alberes: a més d'uns quants menhirs i dolmens en la nostra vall, s'en inventarien altres cap a COLERA i al vessant sud dels Pirineus.

En aquesta època, eren temuts com a "pedres del diable".

 

Són Carlemany i la seva descendència, Carles el Calb, que al benefici de la reunificació d'Europa, emprenen des del segle IX les grans construccions d'esglésies i de monastirs.

Elna serà la primera ciutat que rebrà un bisbat, després seran Sant Andreu, Sureda, Sant Genís de Fontanes, etc...i Sant Quirze de Colera. És en aquest moment que una capella anomenada Sant Salvador de Cervera és sota l'autoritat del monastir de Sant Quirze.

 

En aquesta època, els territoris són l'objecte de molts escrits notarials, cessions, postes sota autoritat i es cita l'ansa de Par Im Baus (Terrimbó), la Cala de Par Baus (Portbou), així com la de Baus Fallut (Bó Fallut al Cap Cervera).

Al segle XIV, la vall de Sant Salvador de Cervera es pobla amb dues famílies sedentàries: els MARCH i els BONAVIA. Els Bonavia, formen part de la família del batlle JEHAN de PAVO, donzell de Cervera i de Quer Roig.

 

Quer Roig és el nom d'un roc promontori on fou construïda una torre de guaita. És el color roig dels esquists o el fet que hi hagi semàfors encesos que va donar el seu nom a aquest pic remarcable? Ningú ho sap. Dit aixó, el Caro Rubio o Quer Roig, segons la llengua utilitzada, és citat com a límit de propietat.

 

Poc a poc, aquesta vall esdevé dependent de famílies de pescadors instal.lades a Banyuls de la Marenda.

Al desembre 1640, Lluís XIII conclou un pacte amb el príncep català contra la Corona Espanyola.

La conquesta del Rosselló s'acaba amb el Tractat dels Pirineus al 1659, ratificat per Lluís XIV. És justament gràcies a les citacions gregues i llatines de la Vall dels Cérvols, entre les quals el famós "Locus Cervaria finis Galliae" ("Al lloc dit Cervaria s'acaben les Gal.lies"), que el Rosselló i Cervera van esdevenir francesos.

 

Fins la vigília de la Revolució Francesa, la vall de Cervera va quedar molt poc freqüentada. L'any 1789 va alliberar les adquisicions feudals i els títols de propietat, incitant les famílies de Banyuls a portar llurs cultius de la vinya a la Vall de Cervera.

Al 1820, com a màxim 10 famílies viuen en permanència amb alguns pescadors de temporada. És en aquest moment que es desenvolupa el contraban amb Espanya per vies marítimes. L'administració duanera decideix aleshores fer construir a Cervera un post de vigilància a la frontera el 1841: el escrits són reveladors de la importància del tràfic de teixit, tabac, ... Cervera esdevé un poblet amb un gros edifici de duanes.

 

La gran volta s'emprèn amb l'adveniment del ferrocarril.

El 1846, l'Estat francès comença estudis per la línia ferroviària amb Espanya.

El trajecte costenc és triat in fine, perquè els investidors públics i privats es fonamenten en el tràfic de mercaderies per via marítima des de Portvendres fins Àfrica del Nord i les Balears.

El 1858 s'obre l'estació de Perpinyà. El ferrocarril arriba a Portvendres al 1867, a Banyuls de la Marenda al 1876 i, al 1878 el primer tren travessa els Pirineus a Cervera. En aquest moment, el nostre poble té 800 habitants, la major part dels quals són vinculats a la gran obra ferroviària.

 

És comprensible que a aquesta etapa del creixement, el poblet de Cervera volgui independitzar-se de Banyuls de la Marenda: es produeix al 1888.

Domènec Mitjavile, fins ara tinent de l'alcalde de Banyuls esdevé el primer alcalde del nou municipi de Cervera durant les primeres eleccions municipal del 15 de juliol de 1888.

 

Des de aquesta data de naixement, Cervera va conéixer mig segle de prosperitat sense explotar al nivell demogràfic, igual que en un microcosmos.

Tota la seva activitat va girar entorn del tren i de la frontera, amb l'explotació de l'estació, el trànsit de mercaderies i persones, les formalitats administratives d'importació i d'exportació, el fet de treure de la duana les mercaderies i la seva manipulació.